Patronat Ramon Llull
Patronat Ramon Llull > La NEORL > Protocol d'edició

Protocol d'edició

1. La Nova edició de les Obres de Ramon Llull adopta solucions metodològiques adaptades a les peculiaritats de la tradició que transmet una obra. El criteri que s’ha format l’editor mitjançant el coneixement de la història de la tradició que li pertoca és essencial a l’hora d’adaptar els diferents sistemes d’edició de textos al seu cas.

2. La NEORL pren en consideració la totalitat de la tradició que transmet una obra:

  • tradició directa: l’obra transmesa en testimonis catalans
  • indirecta: l’obra transmesa en testimonis en altres llengües; comentaris, glosses, reutilitzacions de l’obra...
  • en testimonis de qualsevol època.
  • bo i tenint en compte les diferències que caracteritzen la tradició manuscrita i la impresa, i la tradició antiga (s. XIII-XV) i la moderna (s. XVI-XIX).

Fa una atenció especial a la materialitat dels exemplars manuscrits que conformen aquesta tradició, no només com a mers contenidors del text, sinó com a objectes històrics portadors d’informacions complementàries valuoses sobre una determinada obra.

3. En cada volum hi treballen almenys tres persones: l’editor del text (el nom del qual figurarà a la portada del llibre), el director d’edició (delegat del director de la col·lecció per al seguiment del procés d’edició del volum en qüestió), i el corrector del text (que figurarà als crèdits del llibre com a revisor).

4. L’editor es compromet amb el director d’edició a un calendari de treball que fixa diverses sessions conjuntes de revisió de la feina que es va fent.

5. L’editor, un cop té ja un coneixement fonamentat de la tradició textual amb què li pertoca de treballar, presenta al director d’edició una memòria que inclou les solucions metodològiques que proposa per a l’edició del text, el manuscrit de base que tria per a la transcripció, les relacions que s’estableixen entre els diversos testimonis i un calendari de treball orientatiu. De fet, aquesta memòria és un avançament del que després serà l’apartat de criteris d’edició de la introducció del volum.

6. Procés de producció del text ja editat:

  • 6.1 L’editor enllesteix la seva edició del text, aparat de variants inclòs, i lliura un text definitiu al director d’edició.
  • 6.2 El corrector revisa la transcripció d’acord amb el manuscrit de base de què s’ha partit. L’editor ha de proporcionar també l’aparat de variants per a la correcció.
  • 6.3 Retornat el text corregit a l’editor, aquest introduirà o no els suggeriments del corrector i lliurarà un text al director d’edició llest per ser maquetat; aquesta versió del text ha de ser ja definitiva.
  • 6.4 Posteriorment, quan l’editorial hagi maquetat el text d’acord amb la tipografia, la caixa i la numeració de línies que fan al cas, l’editor procedirà a l’adaptació de l’aparat de variants que ja té fet d’acord amb les proves editorials que se li subministraran.
  • 6.5 El corrector revisa l’aparat de variants adaptat al text maquetat.
  • 6.6 El director d’edició revisa les darreres proves.

7. Bibliografia.

Com a introducció a la crítica textual, els seus mètodes i els seus problemes, es recomana el llibre: L’edició de textos: història i mètode, Víctor Martínez-Gil (coord.), Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta – Pòrtic, 2001, especialment els capítols 2 i 5.

El manual més recomanable en àmbit hispànic és: A. Blecua, Manual de crítica textual, Madrid: Castalia, 1983.

© Patronat Ramon Llull

Aquest web es veu millor amb Firefox - Powered by CMSimple